02 de maig, 2012

Petits consells per un bon embaràs


Aquesta entrada serà molt mono temàtica. En aquest moment em trobo a la 39a setmana d'embaràs i per tant a punt de veure per primer cop al meu primer fill, l'Arnau. Ja estem una mica ansiosos per conèixer-lo, però haurem d'esperar fins que arribi el moment. Evidentment, del part no us en podré parlar en aquest post, ho faré, si s'escau, més endavant, però sí que volia compartir algunes de les informacions i/o experiències que he anat recopilant al llarg d'aquestes setmanes tant especials. Sempre parlaré des de la perspectiva d'una barcelonina i dels seus serveis a Catalunya, algunes coses segurament canviaran depenent del lloc de residència, però d'altres us podran fer servei.

Des de que vaig néixer he estat vinculada a la sanitat privada i he tingut una mútua, a casa sempre n'han fet un servei quasi exclusiu i això ha comportat que fins que no he estat adulta, i per desgràcia, a causa d'alguna mala experiència en l'àmbit de la salut, no m'he anat forjant una opinió pròpia sobre el tema. Penso que ambdós sistemes es complementen, i en el cas del seguiment d'un embaràs encara més. Quan es necessita una assistència urgent no greu, la sanitat privada és molt més ràpida, ara bé quan es té una malaltia greu, de llarga o curta durada, a la sanitat pública hi ha els millors mitjans, professionals i últimes tecnologies i estudis.

Bé, entrant de ple en el tema que ens ocupa, el seguiment de l'embaràs per la seguretat social me l'han portat al CAP d'Horta, al carrer Lisboa. Les primeres visites van ser una mica caòtiques ja que vaig arribar a visitar-me amb 4 llevadores diferents, però em va ser molt útil per conèixer la que més em va agradar i ja agafar tota la resta del procés amb la mateixa, la Maria. Resumidament, al CAP et visita sempre una llevadora que et porta el seguiment amb el llibret morat de l'embarassada que se't facilita des de la primera visita. Jo em vaig visitar per primer cop a la 9a setmana del embaràs, però fins a la 12a no em van començar a fer les primeres proves, una primera ecografia (que se'm va realitzar a l'Hospital de la Vall d'Hebron ja que es necessita l'opinió d'un ginecòleg i la màquina en sí) i els primers anàlisis. En aquests anàlisis ja es mira la toxoplasmosi i el triple Screening. Al mateix temps al ginecòleg privat et fa una visita cada 4-5 setmanes i sempre et realitza una ecografia (al principi vaginal i a partir de les 16/20 setmanes, abdominal). El meu metge em va fer fer els anàlisis del triple screening a la setmana 15 (segons les fonts d'informació, es comenta que quan més enllà més fiables són els resultats, però a la vegada si surt algun problema, s'ha de fer la amniocentesis i en un cas hipotètic decidir sobre l'embaràs, és complicat fer-ho molt tard, així que em vaig fer la prova dues vegades). Al CAP es fan 3 ecografies en tot l'embaràs, a les 12 setmanes, 20 i entre les 34 i les 36 aproximadament. Les dues primeres es solen fer en centres hospitalaris ja que es controlen importants progressos del zigot-fetus, en canvi l'última es sol realitzar o en el mateix cap si és té una màquina o en un altre centre concertat.

La meva opinió personal, és que el tracte amb el ginecòleg és molt més de tipus tècnic i en canvi la relació amb les llevadores del CAP és més humà. Per això jo aconsello a tothom que tingui les dues opcions i una mica de paciència, de fer servir les dues vies. Per la seguretat social també està inclosa una fluoració dental, i les classes de preparació al part també. A més a més informen de a on poder anar després del part per trobar-te amb altres mares i resoldre dubtes. També et pots dirigir al CAP per qualsevol problema amb l'alletament, i solen organitzar classes post-part a la majoria de CAP's, penso que deixa molt més tranquil saber que hi ha persones especialistes on poder anar a consultar si et trobes amb qualsevol problema o dubte. 

També faciliten molta més informació sobre el part natural i els centres on es poden dur a terme, sobre els tràmits que s'han de fer un cop el nen/a a nascut i les visites al pediatre. Al final de l'embaràs et regalen una caixa amb algunes mostres per al bebè.

Per contra, les visites al teu ginecòleg privat saps que sempre seran amb el mateix metge, i que en principi, el dia del part t'atendrà el teu. Sovint també es té la possibilitat de conèixer les llevadores que treballen amb l'especialista o a l'hospital/clínica on s'hagi d'anar a parir, no deixa de donar una certa tranquil·litat saber que el professional que tu has escollit és el que decidirà i dirigirà l'última fase d'aquesta gran aventura.

Un altre tema important és la donació del cordó umbilical, a banda que no sempre es pot acabar donant, sols estan adherits al Banc de sang i Teixits, la majoria de centres públics, molts dels privats no tenen opció a fer les donacions (llistat dels hospitals segons el banc) ja que no tenen conveni amb el banc, esperem que amb el temps canviïn i es vagin afegint, una sang tant valuosa no s'hauria de deixar perdre mai.

Altres temes pràctics que volia comentar. Les cremes anti-estries. Mai, cap crema de cap marca garantirà que no surtin les famoses cicatrius si la pell té un creixement massa sobtat, està poc hidratada o se'n té tendència, però evidentment, fer una bona prevenció sempre millorarà i n'evitarà la quantitat i segurament la mida. Des del principi vaig buscar referències en pàgines d'internet i al final em vaig decidir per la crema anti-estries del Mercadona. la veritat és que estic molt contenta amb el resultat, el preu, l'olor i la consistència. També vaig provar la Trofolastin i no em va agradar massa, molt espessa i l'olor força dolent, i evidentment molt més cara. La del Mercadona val 6 euros el tub i en necessitareu entre 3 i 5, depenent si us en poseu una o dues vegades al dia. A més a més a la composició porta oli de rosa mosqueta que és molt cicatritzant i moltes opinions d'internet també comentaven que les estries ja existents, passaven a millorar molt.

La roba d'embarassada. Pel primers 4-5 mesos, es sol poder aprofitar roba normal, texans de cintura baixa, roba ampla i sense estrènyer. També podeu allargar els pantalons si poseu una goma de cabell entre el forat i el botó i així feu la cintura un pèl més ample. A l'hivern van molt bé les malles-mitges d'una talla gran amb botes i faldilles o jerseis llargs, i a l'estiu vestits o faldilles. Si teniu jerseis i/o samarretes llargues, les podreu aprofitar durant moltes setmanes. Pel segon trimestre solen anar bé els pantalons d'embarassada amb goma a la cintura, però tots aquells que siguin texans i portin cintura al baix ventre, heu de pensar que als últims dos mesos no us seran gens còmodes de portar, sobretot si heu d'estar hores assegudes, fan pressió a la part inferior i molesten, així que va bé tenir alguna peça ample, vestits, malles, etc. que ens ajudin a passar l'últim període.

I per últim, el tema de l'alimentació. Des de que sabeu que esteu embarassades, heu de tenir present de no menjar carn ni peix cru, ous sense acabar de coure (ferrats, passats per aigua o truites sense acabar de fer de tot), no manipular la terra de les plantes o jardineres (si ho feu amb guants i sempre tenint una cura higiènica exhaustiva), i no consumir sense previ procés de congelació o de cocció, tots aquells aliments que han estat conservats assecats o fumats (pernil serrà, llom, salmó fumat, fuet, etc). També haureu de prendre algun compost farmacèutic amb àcid fòlic, molt important en el desenvolupament del zigot durant en el primer trimestre, de fet un cop planegeu voler quedar embarassades, ja és aconsellable començar a prendre aquest complement. Un cop us facin la primera analítica ja sabreu si heu passat la Toxoplasmosi o no, i si heu de seguir tenint cura amb tots aquests aliments o podeu menjar-ne. Tot i que ja hàgiu passat el virus, és millor tenir prudència amb les carns i els peixos crus ja que podrien portar altres bactèries que sense la cocció ens podrien fer mal. A més a més, és molt aconsellable canviar tots els productes que puguem de refinats a integrals; les farines, l'arròs, el cuscús, el pa, etc. Ens evitarem en molts casos haver de prendre altres aliments o medicaments contra l'estrenyiment i a més a més són molt més saludables!